UN MATÍ AMB EN LLUÍS ROURA

El passat dia 27 d'abril, diada de santa Montserrat, l'alumnat de sisè de Primària de l'escola Paula Montal-Escolàpies de Figueres va tenir l'immens privilegi de visitar l'estudi d'en Lluís Roura. El mateix pintor, la Paquita, la seva senyora i en Jordi, el seu fill, ens varen obrir les portes de la seva espectacular casa.

L'alumnat va gaudir de tots i cadascun dels quadres tenyits de multitud de colors vistosos i espectaculars que decoraven les parets. La vista que es divisava a través dels grans finestrals era majestuosa. La línia de l'horitzó es definia perfectament davant la tonalitat d'un blau marí intens que acoloria el mar. El blau més pàl.lid del cel era el seu perfecte contrast, decorat amb infinitat de canviants nuvolades que desfilaven ufanoses davant de tanta lluminositat.

Les muntanyes de l'Albera s'enlairaven darrera aquest mar i les onades del mar esculpien boniques figures d'escuma blanca, perfumades amb olor de sal, davant d'una platja solitària.

Els ulls de la mainada espurnejaven de curiositat i estupefacció.

La visita va continuar cap a l'estudi del pintor. Allà ens va mostrar una de les seves obres mestres: "Les Quatre Estacions". La primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern s'obrien davant nostre perquè els colors de les estacions penetrés en les nostres mirades, a través dels seus colors característics i, alhora, intensificats per les explicacions, sempre planeres i entusiastes, del nostre estimat pintor empordanès. La visita no semblava tenir fi.

Aleshores, varen aparèixer aquells primers quadres. Uns quadres que potser molts pocs pintors tenen la sort, o el privilegi, depèn com es miri, de guardar. Ens va mostrar la "Casota", on ell hi feia referència explicant tot el que recordava quan era petit. En el primer quadre, la il.lusió del pintor es mostrava en cada paraula. I, en cada paraula, arribava a cadascun dels nens i nenes que l'escoltaven atentament. Però el plat fort encara estava per arribar. Sense protocol i, com si tots fóssim de la mateixa família, va desplegar el seu cavallet de pintor, la seva paleta, els seus pinzells, el seu drap i va deixar fluir els seus pinzells davant d'una tela que rebia les seves coloracions. Les seves mans, inquietes, plasmaven en cada pinzellada un color, una intensitat però alhora, una emoció, un sentiment. Altrament dit: la visió d'un artista.

Les seves mans intentaven transmetre en aquella tela el que el paisatge li oferia, el que el paisatge canviant, tanmateix, li oferia i li feia sentir. Les nuvolades, la platja, l'escuma, les onades, el celatge, tot el que era davant seu amb una visió molt particular... Sens dubte, un matí per gaudir i contemplar.

Un matí per viure el moment màgic de l'artista, que no va deixar de donar bons consells a tots i cadascun dels assistents sobre pintura, però també sobre el que estava fent en cada moment. Un matí compartit, un matí per recordar!